• Oli extra verge de les Garrigues del primer raig
  • Coopeartiva d'oli de Maials
  • Cooperativa d'oli d'Alfés

En l'alimentació, l'oli fa les funcions de base i de condiment, és l'ingredient sense el qual poc s'entendrien la majoria de plats de la cuina mediterrània, és el que cohesiona, amoroseix, lliga totes les parts. Doncs aquesta idea és aplicable també a la descoberta de les Garrigues, entenent la comarca com el plat i els seus diferents elements com els ingredients.

L'oli és al paisatge. El cultiu predominant de l'olivera, amb l'arbequina com a varietat més estesa, perfila un terreny de petits bancals que s'enfilen per tots els costers possibles. Un sistema de bancals que no fa grans intervencions sobre el medi, sinó que s'adapta a turons i turonets, generant orientacions ondulades, com el dibuix dels mateixos troncs de l'olivera, que sembla que es cargoli sobre ella mateixa.

L'oli és a l'estructura social i econòmica. Aquesta agricultura dedicada a l'oli i l'olivera, que es manifesta al camp en petits bancals, quan es trasllada dins el nucli urbà ho fa, principalment, en forma de cooperativa. La cooperativa és la institució que ha estat, des de principis del segle XX, el termòmetre de la vida social i econòmica de cada poble, al qual s'han anat afegint també alguns molins particulars. Les fires i mostres de l'oli que se celebren pràcticament a cada municipi entre el novembre i el febrer són la millor ocasió per conèixer l'elaboració de l'oli des de dins.

L'oli és al patrimoni. Les mateixes cooperatives i molins són un dels principals patrimonis industrials, per dir-ho així, de les Garrigues. Les antigues premses i tots els elements relacionats amb la mòlta de l'oliva i la producció del seu suc són avui el testimoni de la història d'aquesta comarca. I, com a edificis, destaquen els de les cooperatives de l'Albi, Arbeca i el Soleràs per l'estil modernista de l'arquitecte Cèsar Martinell. I patrimoni de l'oli són també totes aquelles mostres d'arquitectura popular que trobem als camps d'oliveres: espones, aljubs i, sobretot, cabanes de volta de pedra seca responen a una determinada manera de treballar i viure la terra.

L'oli és a la gastronomia. No hi ha plat a la cuina mediterrània on l'oli no en sigui protagonista; silent i discret, però protagonista principal. I, naturalment, és així a les Garrigues. De l'arbre al plat, passant pel molí, l'oli és segurament l'ingredient que aquí es consumeix més a prop, a escassos metres, d'on es produeix. Acompanya l'olla barrejada, les faves i els caragols, l'escudella, les amanides, l'escalivada i les truites, els espinacs a la cassola i la cassola de tros, així com es fa notar també al dolç típic de la comarca, les orelletes, que es fan a cada casa, i avui també als forns de pa, per Festa Major.