• Trobada de gegants de les Borges Blanques
  • El Terrall de les Borges Blanques
  • Mercat al nucli històric de les Borges Blanques

Població: 6.019 hab.
Altitud: 304 m
Festivitats: Festa Major (primer cap de setmana de setembre) / Fira de l'Oli i les Garrigues (mitjans de gener)
Ajuntament: www.lesborgesblanques.cat  |    |   @AjBorgesBlanque  |  973 14 28 50

Situada al nord de la comarca, la capital de les Garrigues concentra els trets propis del caràcter de secà i del de regadiu, tal com palesa el seu terme municipal, que pel sud s'endinsa cap al cor garriguenc i pel nord s'assimila a la plana urgellenca. Aquesta ambivalència i aquesta ubicació, junt a un nombre d'habitants relativament petit, ha fet que la de les Borges sigui una capitalitat lleugera, de les que no pesen de manera implacable i condicionen el seu entorn.

Sí que va ser molt influent entre finals del segle XIX i principis del XX, quan era l'autèntic epicentre de tot el sector de l'oli. A cada carrer hi havia molins, el comerç de l'oli bullia, els trens anaven plens cap a la costa, des d'on l'oli garriguenc partia cap a l'exterior. Tot això va dotar les Borges d'una intensa vida social, econòmica i política. Va ser l'època, també, de grans noms com Francesc Macià o Pere Mias.

La relació de les Borges amb Macià és profundíssima. Tot i haver nascut a Vilanova i la Geltrú, és a les Borges, d'on eren els seus pares, on cristal·litza la seva activitat política i per on és escollit diputat a Corts. La seva tasca en favor dels interessos de la pagesia local li va valer, més que respecte popular, devoció. D'aquí, també, el càstig especial que va patir aquesta població durant els bombardejos franquistes de la Guerra Civil.

El dinamisme social borgenc es palpa a l'entorn de dos grans espais de referència: la plaça porxada i el Passeig del Terrall, la connexió entre els quals s'ha vist afavorida per la construcció de la variant de la carretera N-240 i el consegüent buidatge del trànsit de pas que creuava la població. I és que, a nivell de comunicacions, les Borges gaudeix d'una bona situació: autopista AP-2, carretera N-240, ferrocarril i, a 20 minuts, autovia A-2.

Al seu terme hi trobem espais d'interès i esbarjo com tota la zona del turó dels Bessons, de vistes privilegiades, des de Lleida fins al Pirineu; el canal d'Urgell, que té aquí un dels pocs ramals arbrats; la Font Vella; les Roques Guàrdies o l'ermita romànica de Sant Salvador.

Llocs d'interès

Passeig del Terrall de les Borges Blanques


Nascut com unes basses per recollir l'aigua de pluja, abeurar els animals i abastir molins, aviat va esdevenir un espai de passeig, lleure i trobada. Avui , la zona està enjardinada, les basses estan acondicionades i envoltades d'arbres i bancs, hi ha parcs infantils i una important presència de fauna aquàtica. Al seu interior, a més d'una antiga i imponent premsa d'oli del segle XVII, s'hi troba la biblioteca municipal i Casa de la Cultura, mentre que a la seva circumval·lació hi ha les dues cooperatives agrícoles, així com establiments de comerç i restauració. En aquest passeig s'hi celebren els Tres Tombs de Sant Antoni, el Concurs de Paelles, ballades i aplecs sardanístics, la Fira de la Cervesa Artesana i multitud d'actes lúdico-culturals.

Espai Macià a les Borges Blanques


Inaugurat el 14 d'abril de 2011, aquest equipament de nova planta se situa a tocar de la Plaça de la Constitució. Es tracta d'un centre d'interpretació de la figura de Francesc Macià, a través del qual es traça la història de Catalunya i dels diferents moments polítics d'aquells temps. La planta baixa fa també de Punt d'Informació Turística comarcal i el centre compta també amb una sala d'actes que acull xerrades, presentacions i exposicions artístiques. A banda del vessant museístic, l'Espai Macià ha anat exercint també d'arxiu local i ha estat receptor de diverses donacions documentals importants. Obert cada dia de la setmana excepte els dilluns.

Saber-ne més

Nucli històric de les Borges Blanques


No és ni quadrada, ni rectangular ni rodona, sinó que té forma allargada. La seva característica principal, però, són els 51 porxos que sustenten els edificis de banda i banda, alguns dels segles XVII i XVIII. És l'espai preponderant de tot el nucli històric i el seu extrem sud era, de fet, un dels portals d'entrada a la població. Històricament, és on hi havia hagut l'Ajuntament, fins a mitjans del segle XX. A la plaça i als carrers Carme i Nou és on es despleguen els mercats setmanals (dimarts i dissabte) i és, també, on té lloc la Trobada de Gegants, Grallers i Correfoc.
En aquest entramat històric trobem també la gran església de l'Assumpció de Maria, d'estil neclàssic, així com la barroca capelleta, el temple més antic, situada al carrer Hospital. Prop, destaca també el palau del Marquès d'Olivart, seu actual de l'edifici consistorial.

Ermita de Sant Salvador de les Borges Blanques


Situada a 3,4 km de la població en direcció Cervià, a peu de carretera, és un edifici humil de transició del romànic al gòtic, d'una sola nau, tot i que anteriorment havia estat també un espai de referència o litúrgia ja des dels ibers, tal com acrediten les troballes que s'hi han fet. La pineda exterior i una zona de barbacoa i pícnic fan de lloc d'esbarjo i escenari de trobades com l'Aplec de Sant Salvador, que es fa el cap de setmana més proper al 6 d'agost.

El temps a les Borges Blanques




Serveis

  Comerç
  Restauració / Bars
  Forns de pa
  Farmàcies
  Benzineres
  Oficines bancàries
  Cooperatives

Transports:
  Tren
  Autobús

Equipaments

  Centre d'Atenció Primària
  Bombers
  Oficina de Correus
  Piscines
  Zona esportiva coberta
  Centre de Tecnificació de Tennis de Taula
  Biblioteca
  Ràdio municipal
  Sales d'exposicions
  Centre cívic
  Escola bressol
  Escola
  Institut d'Educació Secundària
  Escola de Capacitació Agrària
  Escola de música
  Residència de la tercera edat
  Sales de vetlles
  Museu arqueològic
  Comissaria de policia

Activitats destacades

Gastronomia
FIRA DE L'OLI I LES GARRIGUES

Des del 1997, l'antiga Fira de Sant Antoni i la que, durant un temps, seria Fira de Primavera, es va establir definitivament a mitjans de gener i va adoptar el caràcter oleícola que té avui. De totes les mostres i fires de l'oli que se celebren a la comarca, aquesta és la que va més enllà del caràcter local i fa d'aparador comarcal, amb la presència de diversos elaboradors de les Garrigues. És la fira referent quant al sector de l'oli a Catalunya.
Aquell cap de setmana, a més, se celebra la festivitat de Sant Antoni, amb els tradicionals Tres Tombs. També té lloc, el mateix diumenge, la Cursa de l'Oli, organitzada pel Club Atlètic, i que aplega centenars de corredors.

Cultura popular
TROBADA DE GEGANTS, GRALLERS I CORREFOC

És la cita per excel·lència del món geganter. Creada el 1983, se celebra en el marc de la Festa Major de les Borges (primer cap de setmana de setembre) a la Plaça de la Constitució i ha estat declarada Festa Popular d'Interès Cultural, entrant, així, al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. És, també, quan surt el Canó del Salo, el document gràfic més antic del qual data de 1907. A banda de les colles geganteres vingudes d'arreu del país, quan acaben la desfilada i balls de gegants i capgrossos i ja és fosc, comença el correfoc, amb els Diables del Grup Recerca com a amfitrions i l'actuació d'alguna colla convidada.

Comerç
MERCAT DE LA GANGA

El primer dissabte de maig, els comerços de les Borges posen a la venda, amb parades al carrer, tot de productes molt rebaixats com a final de temporada. Se celebra des del 1983 i té un caràcter festiu, sovint amb activitats complementàries.

Gastronomia
CONCURS DE PAELLES

Nascuda el 1991, aquesta iniciativa de l'associació Amics del Terrall omple el passeig del mateix nom un diumenge de juny. Les colles inscrites preparen la seva paella al carrer de circumval·lació i, posteriorment, es mengen a les taules parades i ornamentades a l'ombra interior del passeig. Hi ha premis a la millor paella, a la millor paella jove i a la millor ornamentació de taula. Des de l'any 2004, aquest dia es fa també una trobada motard, que comença i acaba al Terrall i recorre diverses poblacions de la comarca.