• Nucli històric de Juneda
  • Massa Coral Els Cantaires de Juneda
  • COncurs de Cassoles de Tros de Juneda

Població: 3.384 hab.
Altitud: 264 m
Festivitats: Festa Major (últim cap de setmana d'agost) / Concurs de Cassoles de Tros (2a Pasqua)
Ajuntament: www.juneda.cat  |    |  973 15 00 14

Situat al nord de les Garrigues, Juneda és el segon municipi amb més habitants de la comarca. Això, combinat a l'estima dels junedencs per allò propi, fa que s'hi generi, històricament, una intensa activitat cultural i associativa, amb un paper destacat de les entitats esportives.

Tot i l'existència de carrers llargs i amples, l'origen del nucli habitat es percep clarament a la medieval Vila Closa, on els carrers hi són estrets i tortuosos, al voltant del turó del Calvari, anomenat també la Costa. Aquí és on trobem l'antic Pou de Gel, la Plaça de les Tres Creus, el portal del Marca (una de les portes gòtiques, avui restaurada, d'accés al poble per la banda d'Arbeca), així com algunes cases monumentals i l'església parroquial, inaugurada el 1748.

Juneda és un dels pocs pobles que compta amb la combinació del paisatge de la plana de regadiu del Canal d'Urgell i del paisatge típic de secà garriguenc. A banda dels cultius, el protagonisme de l'aigua també es fa notar amb el pas de la Quarta Sèquia del canal just a tocar del nucli urbà, un espai que els junedencs, a diferència del que passa a altres municipis per on discorre aquesta infrastructura hidràulica, s'han fet seu, han cuidat i han convertit amb el Parc de la Banqueta, una zona verda allargassada i frescal, ideal per a passejants, corredors i ciclistes.

A l'altra banda de terme, en canvi, la plana humida deixa pas al terreny sec i costerut de l'olivera i la vinya, on travessem les partides de Miravall i l'Aranyó -coronades pels seus corresponents masos- i arribem a l'Espai d'Interès Natural dels Bessons, compartit entre Juneda, les Borges, Castelldans i Cervià, al cim del qual contemplem l'extensíssima plana que va del Segrià a l'Urgell, amb el Montsec i el Pirineu al fons.

Llocs d'interès

Parc de la Banqueta de Juneda


La zona verda per excel·lència de Juneda. Es tracta del caminet que discorre paral·lel al tram de quarta sèquia del Canal d'Urgell que passa pel municipi i és un excel·lent espai d'esbarjo per a caminants, corredors i ciclistes, especialment quan cal resguardar-se del sol i la calor. Hi trobem fauna i flora pròpia de les zones de ribera i bells racons de repòs, com els Nou Salts i la Segona i Primera Màquines, on antigament hi havia hagut petites centrals hidroelèctriques que aprofitaven el salt d'aigua.

Vila closa de Juneda


Tot i existir jaciments prehistòrics, íbers, romans i musulmans al terme, és al voltant del turó del Calvari on es va erigir la Juneda actual, de la qual les primeres referències escrites daten del segle XII. No es té constància de si aquest conjunt de carrers estrets i circulars estaven emmurallats, però sí que queda un dels portals d'accés al poble, el portal del Marca, avui restaurat. A la Vila Closa hi ha també l'antic Pou de Gel, perfectament conservat, la Plaça de les Tres Creus, des d'on es contempla tota la plana urgellenca, l'església parroquial del segle XVIII i algunes cases monumentals. Per Festa Major, aquests carrers són l'escenari habitual del correfoc.

Museu arqueològic i etnològic de Juneda


Renovat recentment, aquest equipament explica al visitant dos grans eixos patrimonials de Juneda: el jaciment de Minferri, de l'època del bronze, i la vida agrícola i artesana de principis del segle XX. Aquesta segona part ja existia anteriorment a la casa del doctor Cornudella i consisteix en un conjunt d'eines del camp, entre les quals destaquen els encofrats per construir parets de tàpia, un tipus de construcció molt habitual a la plana urgellenca, i tot allò relacionat amb el cultiu de l'olivera, com un molí original d'oli. En quant al jaciment de Minferri, hi veurem les troballes que s'hi han fet i l'explicació dels orígens i modes de vida d'aquella època, com l'enterrament dels morts en sitges.

Antics rentadors de Juneda


A l'entrada de Juneda propera a l'estació de ferrocarril és on hi ha els antic rentadors. Aquest havia estat, al seu temps, un dels punts de reunió més concorreguts del poble, però va quedar en desús al fer-se'n uns de nous a una altra zona, ja que l'aigua d'aquests sembla que era "molla" i no agradava. Actualment, la zona es troba en fase de restauració, per retornar aquest espai als usos quotidians dels junedencs i junedenques.

El temps a Juneda




Serveis

  Comerç
  Restauració / Bars
  Farmàcia
  Benzinera
  Oficines bancàries
  Cooperativa

Transports:
  Tren
  Autobús

Equipaments

  Centre sanitari
  Piscines
  Zona poliesportiva coberta
  Biblioteca
  Sala d'exposicions
  Centre cívic
  Teatre
  Museu etnològic
  Escola bressol
  Escola
  Escola de música
  Centre de dia / Residència
  Tanatori / Sala de vetlles

Activitats destacades

Gastronomia
CONCURS DE CASSOLES DE TROS

No gaires generacions enrere, quan la gent treballava de sol a sol al camp, era habitual que s'apleguessin veïns de finques i, amb els productes d'horta i el que portava cadascú, es fes una menja conjunta i energètica. Era la cassola de tros. I a Juneda, amb l'ànim de conservar aquest patrimoni cultural d'arreu de Ponent, s'hi celebra des de 1979 el Concurs de Cassoles de Tros. Té lloc el diumenge de Pentecosta i hi participen centenars de concursants, agrupats en colles. Els visitants, a més, gaudeixen de degustacions i activitats paral·leles. Des de l'any 2004, la festa es fa al Parc de la Banqueta, amb l'ombra dels plataners i la remor de l'aigua del canal a la vora. És el dia que tots els junedencs, siguin petits, joves o grans, mengen un mateix plat.

Cultura popular
CARAMELLES

Fundat el 1927, el "Coro" de Juneda, com es coneix popularment la Massa Coral "Els cantaires", és avui l'únic cor de veus masculines de les Terres de Ponent i dels pocs que compta amb gent jove. Disposa d'un reportori de prop de 200 peces, entre sardanes, havaneres i cançons populars catalanes, la majoria claverianes. Tot i que també actuen en formació de concert, és als carrers del poble, amb les Caramelles de Pasqua i Pasqüetes (primer diumenge després de Pasqua) quan tenen un paper protagonista, especialment amb el "Popurri" satíric sobre l'actualitat comarcal i nacional.